A partir del segle
XII es va difondre la creença equivocada que el nom de Geòrgia derivava de
Jordi (en concret de Γεώργιος, Gueórguios,
Jordi en grec). Però Geòrgia deriva de گرجی, Gurji, paraula del persa antic que
designava aquella terra. La semblança fonètica entre Geòrgia i Gueórguios, innegable, és purament casual.
Fer derivar Geòrgia de Jordi és un cas
d’etimologia popular, fenomen que consisteix a basar l’origen d’una paraula en
una creença generalitzada i no en l’estudi científic. Però les etimologies
populars tenen vida llarga perquè no acostumen a ser del tot gratuïtes o arbitràries:
normalment transmeten una certa lògica i s’aprofiten de fets més o menys
objectius, sovint de caràcter històric.
La falsa etimologia
de Geòrgia ―més enllà de la similitud entre dues paraules― es fonamenta
en el fet que el país va adoptar el cristianisme en època molt primerenca. Al
segle IV ja era la religió de bona part del territori i al segle V es va traduir
la Bíblia al georgià. Amb el cristianisme també hi va arrelar la devoció per
sant Jordi, que es va anar fent extraordinària. El sant mateix
―segons una font mítica, difícil de confirmar― va correspondre a tanta estimació participant
sobre el terreny en la victòria que els georgians van obtenir contra els
seljúcides a la batalla de Didgori (1120). No és estrany, així, que el geògraf i historiador
Vakhushti Bagrationi escrivís al segle XVIII que hi havia en tot el país 365
esglésies amb el nom de Sant Jordi, una per a cada dia de l'any.
Ja al segle XXI, el
lligam entre sant i país s’ha reforçat encara més amb l’adopció el 2004 de
la bandera «de les cinc creus» com a símbol oficial. En desús des de l’edat
mitjana, aquesta bandera té com a element central la creu de sant Jordi, igual
que la d’Anglaterra. A l’escut, també oficialitzat el 2004, hi figura el sant
matant el drac. Arribats a aquest punt, no cal dir quin és el patró del país.
En definitiva: tot i
que Geòrgia no
deriva de Jordi,
Geòrgia és un dels països més jordívols que es coneixen.
