(Article publicat a El 9 Nou del dia 16 de febrer del 2018)
Un any
més tornem a trobar l’Ajuntament com a col·laborador d’Àgora Vic, que celebrarà
la tercera edició d’aquí pocs dies. Àgora Vic (AV) és una jornada de
conferències sobre «desenvolupament interior», «autoconeixement», «coaching»,
«vida plena», etc. Aquestes denominacions, utilitzades pels organitzadors i
conferenciants, n’amaguen d’altres que, tot i ser més exactes i aclaridores,
hanperdut prestigi o no n’han tingut mai: New Age, autoajuda, religió o
pseudociència.
EDUCACIÓ NEW AGE
Potser perquè s’autoanomenen «Mestres de Vida», els conferenciants d’AV han tingut força tirada a parlar d’educació. En síntesi, els Mestres de Vida defensen que el germen de la corrupció es troba en el sistema educatiu. Els premis i els càstigs —precisava el Mestre Christian Carles-Tolrá en l’edició del 2016— són la causa del nostre món corrupte, un món que imposa a l’infant normes i hàbits que li impedeixen expressar-se tal com és. Educant la canalla com l’eduquem, doncs, la corrompem.
Al fons d’aquest discurs hi podem reconèixer la sublimació de la condició infantil i el tractament de l’infant com a ésser oprimit. Res de nou. Es tracta, al capdavall, d’un compendi dels tòpics més revellits de la New Age i de la mala pedagogia progressista.
Mal que ens pesi, els mestres (d’escola) hem d’advertir als Mestres de Vida que tota educació imposa normes i hàbits, i que l’instrument per a aquesta imposició és l’autoritat —també tan malvista—, fins al punt que sense autoritat no es produeix educació. Parafrasejant Hannah Arendt, recordarem que educar els infants no és foragitar-los del nostre món per recloure’ls en una mena de societat exclusivament infantil. Deixar-los a mercè de si mateixos potser sona captivador, però és just el contrari d’educar-los.
Ens fa por que, com a promotor d’AV, l’Ajuntament ordeni un dia o altre tancar la xarxa escolar de la ciutat per tota la corrupció que causa. Però no cridem el mal temps. De moment les escoles continuen obertes i funcionen amb normalitat, transmetent coneixements i imposant als alumnes tota mena de normes, hàbits, codis i límits. Per molts anys a la corrupció educativa!
AUTOAJUDA
Més que combatre la infelicitat, de vegades es diria que AV es proposa eliminar del món qualsevol rastre de felicitat. En efecte, els Mestres de Vida no estalvien afirmacions de l’estil de «Tenim una societat malalta», «La societat ens porta al pou», «La salut de la gent cada cop és més precària», «Avui dia la insatisfacció i el patiment monopolitzen el nostre món interior», «Vivim en un món infernal»… L’autoajuda es mou entre aquest catastrofisme i el ganxo d’unes solucions aparentment assequibles. I una cosa alimenta l’altra. Així, els mateixos Mestres de Vida que es recreen en les frases que hem reproduït asseguren, al cap de pocs minuts, que «estem a un sol pensament de la felicitat» o que «tots els problemes que tenim són fantasia». El catastrofisme, d’una banda, accentua la insatisfacció. I les solucions, de l’altra, sempre semblen a tocar encara que de fet no arribin mai. D’aquesta manera s’afavoreix l’objectiu principal de l’autoajuda, que —no ho perdem de vista— és vendre, siguin llibres, teràpies, cursos o cursets.
RELIGIÓ I PSEUDOCIÈNCIA
Gairebé tota l’autoajuda d’AV té un fort component espiritual. Passa, però, que molts dels conferenciants no en tenen prou amb l’esperit i la fe, i per convèncer la parròquia reforcen l’espiritualitat amb arguments presentats com a científics. Certament, la propaganda ja ens avisa que els Mestres de Vida són «professionals». I tant que sí, autèntics professionals de la pseudociència i de les seves múltiples branques, com la programació neurolingüística (la famosa PNL), la psicologia transpersonal, la teràpia gestalt, la teràpia de polaritat, la logoteràpia, les constel•lacions familiars, la morfopsicologia, l’astrologia psicològica, l’antroposofia, l’enneagrama, etc. Res d’això compta amb l’aval de la ciència. Res d’això concita consens acadèmic.
Mig predicadors mig pseudocientífics, els conferenciants d’AV citen repetidament figures cèlebres que donin al seu sermó un certificat de garantia. Entre aquests noms, per exemple, hi descobrim Eckhart Tolle, superestrella de l’autoajuda espiritual amb pretensions científiques. El negoci que l’ha convertit en un dels homes més rics del planeta es basa, primer, a combinar ingredients religiosos amb una interpretació equivocada de la física quàntica; i, segon, a predicar l’abandó dels desitjos materials per a tots els humans excepte per a ell mateix. Trobem també entre els més citats un altre guru de la pseudociència, Deepak Chopra, propagandista de la «curació quàntica», una amalgama de medicina alternativa i física quàntica que li va valdre un dels premis Ignobel de l’any 1998 (paròdia dels Nobel). És quasi interminable la llista d’experts que han assenyalat els errors i les incongruències d’aquest xarlatà.
AV ens va obsequiar en l’edició de l’any passat amb una lliçó del doctor arquitecte Gabriel Barbeta. Aquest Mestre de Vida mereix una menció destacada. L’any 2011 la Universitat de Girona li va haver de tancar el postgrau de Salut i Harmonia de l’Hàbitat. El motiu és que els coneixements que Barbeta hi pretenia impartir eren pseudocientífics: fengshui, energia del Qi, geomància, radioestèsia, consciència global holística, geometria sagrada, visió aural, etc. Doncs bé, el doctor arquitecte ens va oferir, a Vic, una generosa panoràmica del seu saber, que va incloure des de teories avui del tot abandonades, com la de l’especialització dels hemisferis cerebrals, fins a un seguit d’afirmacions d’allò més ridícules, la més sonada de les quals va ser que la reencarnació es pot demostrar científicament.
CONCLUSIÓ
Per raons d’espai no ens podem referir a les aportacions també sucoses d’altres Mestres de Vida, ni podem tractar aspectes tan interessants com el biaix antipolític dels seus sermons. El que sí que ja hem de dir sense embuts és que resulta injustificable la col•laboració de l’Ajuntament en aquest acte. Els motius es poden resumir en dos:
1. No pertoca a una administració pública i laica fomentar la religiositat dels ciutadans. Convé recordar que aquest és un àmbit reservat a l’esfera privada. L’espiritualitat New Age, per molta requesta que tingui en el mercat, no disposa de cap llicència que li atorgui privilegis respecte a altres espiritualitats o sistemes religiosos.
2. El segon motiu, encara de més pes, és que els continguts pseudocientífics d’AV es contradiuen amb el coneixement que les escoles i la universitat procuren transmetre i ensenyar. Són, exactament, continguts deseducadors: desfan el que les aules de la ciutat s’esforcen a fer. Si una col•laboració d’aquest tipus seria preocupant a tot arreu, aquí la qüestió s’agreuja perquè Vic forma part de l’Associació Internacional de Ciutats Educadores. I això hauria d’implicar un compromís especialíssim amb la qualitat i el rigor. En canvi, el nostre consistori es desentén de la seva funció educadora, estranyament interessat a guanyar-se el lobby de la New Age i de la pseudociència.
A la nostra Casa Gran el criteri que preval, sembla, és el de quedar bé, criteri ben poc educatiu. Educar demana coratge i és una responsabilitat que té moments ingrats. No s’hi val a lluir el títol de Ciutat Educadora sense fer-se càrrec de les obligacions que se’n deriven. Sens dubte és molt més còmode quedar bé que dir que no. Però els educadors són els que saben dir que no.
