Tinc moments d’optimisme, estones i tot. Deu ser frívol, això, en dies tan emboirats com els que vivim a Occident. Però jo em faig la il·lusió que dimecres al matí ens haurà tocat Clinton i que taparem uns quants forats. Em recreo en el que asseguren d’ella els entesos: és la política més ben preparada de la història americana. I m'agrada recordar que, durant les primàries demòcrates de fa vuit anys, algunes veus sàvies avisaven que la Hillary era fins i tot preferible a l’Obama, de qui estàvem enamorats.
Si els seus defectes, a més, són la llarga experiència, l’ambició, l’astúcia, el càlcul, una certa fredor i altres de similars, ja només veig raons per saltar i ballar. Amb aquests defectes, trobo, calen molt poques virtuts.
Salut, senyora presidenta!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada